La Marina Baixa encapçala la reducció de l’atur amb una caiguda del 10%

El descens de la desocupació a la província d’Alacant va mantindre la seua intensitat en 2025.
L’atur a la província cau un 6,9% enfront del descens nacional de 5,9% i al 8,1% de la Comunitat Valenciana

La província d’Alacant finalitza el 2025 amb una xifra d’atur registrat de 118.842 persones. Totes les comarques i sectors d’activitat presenten una important reducció en la xifra de desocupació.

Per comarques, la Marina Baixa encapçala la reducció amb un descens de l’atur del 10%, quedant l’Alcoià amb la menor reducció anual, el 5,2%, segons es desprén d’un microinforme de INECA corresponent a la desocupació de 2025 arran de les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social. Per sectors d’activitat, la construcció arreplega la major reducció, del 9,4%, seguit de l’agricultura (9,1%) i la indústria (9%), sent del 6,7% en els serveis i de solo el 2,2% en el col·lectiu Sense activitat. Si a aquestes xifres li sumem que continua creixent el nombre de treballadors autònoms aconseguint els 149.354, un 3% més que l’any anterior, podrem dibuixar el mapa de l’ocupació a la província d’Alacant.

Situació General del Mercat Laboral

Les dades analitzades reflecteixen una situació global favorable en termes d’evolució de la desocupació provincial. El total de persones desocupades ascendeix a 118.842, xifra que representa una disminució del 6,9% en termes interanuals per damunt de la mitjana nacional on la caiguda va ser del 5,9%. Aquesta tendència descendent constitueix un indicador positiu de la recuperació del mercat laboral alacantí i evidència una millora generalitzada en la capacitat d’absorció de mà d’obra per part del teixit productiu provincial. No obstant això, es dona la circumstància que en la Comunitat Valenciana el descens va ser del 8,1%, la qual cosa desenfoca la intensitat de l’ocupació en la Comunitat.

Anàlisi Sectorial

L’evolució de la desocupació per sectors econòmics presenta diferències significatives que convé analitzar detalladament, ja que presenta diferències considerables.

El sector de la construcció lidera la reducció de l’atur amb un descens del 9,4%, passant de concentrar un volum considerable d’aturats a mostrar la major capacitat de recuperació. Aquest comportament suggereix una reactivació notable de l’activitat edificatòria i d’obra civil en el territori provincial.

Els sectors primari i industrial mostren igualment un comportament molt favorable, amb reduccions de la desocupació del 9,1% i 9,0% respectivament. En el cas de l’agricultura, que registra 3.393 aturats, la millora pot vincular-se a la naturalesa estacional del sector i a les campanyes agrícoles característiques de la província. Per part seua, la indústria, amb 13.510 persones en situació de desocupació, evidència una recuperació sòlida que apunta a un enfortiment del sector manufacturer provincial.

El sector serveis, que concentra el 69% del total d’aturats amb 82.131 persones, presenta una reducció més moderada del 6,7%. Aquesta xifra, si bé és positiva, resulta inferior a la dels altres sectors productius. Donat el pes dominant dels serveis en l’economia alacantina, especialment per la rellevància del turisme, aquest descens més contingut podria relacionar-se amb factors estructurals del sector o amb l’estacionalitat pròpia de l’activitat turística.

Menció especial mereix el col·lectiu classificat com sense activitat econòmica anterior, que agrupa 9.631 persones i registra el menor descens de l’atur, a penes un 2,2%. Aquesta evolució més limitada suggereix l’existència de barreres estructurals que dificulten la inserció laboral de determinats col·lectius, especialment joves sense experiència prèvia o persones en situació de desocupació de llarga duració o falta de formació.

Anàlisi per comarques

Des d’una perspectiva geogràfica, s’observen disparitats significatives en l’evolució de la desocupació entre les diferents comarques.

La Marina Baixa destaca com la comarca amb major reducció de l’atur, aconseguint un descens del 10,0%, seguida molt de prop per la Marina Alta amb un 9,2%. Totes dues comarques costaneres, caracteritzades per una forta especialització turística, estan experimentant una recuperació econòmica particularment intensa, la qual cosa es tradueix en una notable capacitat de generació d’ocupació. Amb 8.426 i 7.587 aturats respectivament, aquestes comarques mostren una reactivació del sector serveis vinculat al turisme.

En l’extrem oposat, les comarques del Alcoià amb una reducció del 5,2% i el Comtat amb un 5,8% de descens, presenten les menors reduccions de la desocupació. Aquestes comarques d’interior, amb una major presència industrial tradicional, mostren una recuperació més moderada, la qual cosa podria reflectir desafiaments específics dels seus teixits productius o processos de reestructuració sectorial.

El Alacantí, com a àrea metropolitana provincial, concentra el major volum absolut d’aturats amb 34.026 persones, si bé registra una reducció del 6,2%, lleugerament inferior a la mitjana provincial. Aquesta comarca, que engloba la capital i la seua àrea d’influència, presenta una estructura econòmica diversificada que explica tant el seu volum de desocupació com la seua evolució intermèdia.

Les comarques del Baix Vinalopó i el Baix Segura, totes dues amb xifres similars entorn dels 21.800 aturats, registren descensos idèntics del 7,0%, superiors a la mitjana provincial, la qual cosa indica una evolució favorable dels seus respectius mercats laborals d’aquests territoris

En resum,

Les dades analitzades permeten extraure conclusions significatives sobre la situació del mercat laboral alacantí. En primer lloc, la reducció generalitzada de la desocupació en totes les comarques i sectors econòmics configura un escenari de recuperació econòmica consolidada. La intensitat d’aquesta millora resulta particularment notable en els sectors productius de construcció, agricultura i indústria, que han mostrat una major capacitat d’absorció de mà d’obra desocupada.

Les comarques costaneres de vocació turística lideren aquesta recuperació, la qual cosa suggereix una reactivació intensa de l’activitat turística i dels serveis associats. No obstant això, persisteixen desafiaments estructurals, com a evidència l’evolució més limitada del col·lectiu sense activitat econòmica anterior, que requeriria polítiques actives específiques d’inserció laboral.

En síntesi, la província d’Alacant travessa una fase d’expansió de l’ocupació que, si bé presenta ritmes diferenciats segons sectors i territoris, configura una tendència general positiva que augura una consolidació de la recuperació econòmica provincial.

Francisco Llopis Vañó
Director Estudis de INECA