Les festes són, segons l’historiador benisser Teodoro Crespo, “dies en els quals, com en qualsevol festa del gènere, s’hi barreja una forta devoció religiosa local amb l’eufòria festiva del moment, on es conjuguen l’observança escrupolosa de certes cites religioses amb els excessos i la permissivitat extraordinària d’un període que pretén transcendir la quotidianitat i la rutina que imposa la resta de l’any. (…)”
Pel que fa a l’entrà de la murta, costum arrelada a gran quantitat de pobles de la Marina, diu que “la resposta de la gent del poble al per què de l’entrada de la murta sol ser sempre la mateixa: desconeixen, en general, el motiu pel qual s’hi fa, diuen només que és una tradició que coneixen “des de sempre”. Els més atrevits, per bé que mantenint una expressió dubtosa en el rostre, arriben a afirmar que això es fa per l’olor que desprèn la murta, que deixa el poble perfumat; la qual cosa ja és una indicació preciosa, per al qui intenta explicar-se el fenòmen”.
A Altea es celebra a totes les festes, com una espècie de cavalcada festiva, on la xicalla és la protagonista. I encara que la murta adorna carrers i places amb els tradicionals arcs i pilars, en la tradicional ‘entrà’ ha deixat de ser l’element principal. Podríem dir que s’ha reinventat, amb el mateix nom, només que ara es llancen llepolies i paperets de colors o confetis per part de les comissions de festes/reines/ dames. Acompanyen al llançament, com és natural, nombrosos elements tradicionals per distreure les criatures, com els nanos (també anomenats cabuts), la dolçaina i el tabalet, i la banda de música.
Esta vesprada començarà al Pla de Castell (Avgda. la Nucia) l’Entrà de la Murta de les Festes Majors en honor al Santíssim Crist del Sagrari 2025, donant inici a tan esperades festes.
José Antonio Martínez León
Foto de Pedro Juan Orozco
