La Setmana Santa, on es commemora la Mort i Passió de Jesucrist, és de ben segur la mostra de religiositat popular més gran, almenys d’Espanya. És celebrada a tot arreu, destacant les del sud de l’estat.
A Altea es celebra d’una forma més introvertida, però no per això amb menys devoció. A continuació fem una anàlisi de les tradicions al voltant de la setmana més santa per al Cristianisme al nostre poble.
A Altea existeixen set imatges que processonen en Setmana Santa, a les que se li han sumat recentment dos més com a confraries infantils.
En aquest article, escrit per José Antonio Martínez León, et convidem a conèixer la Setmana Santa Alteana. Pots consultar la programació en aquest enllaç.
Diumenge de Rams
Precedida de la Quaresma, que s’inicia el dimecres de cendra, la Setmana Santa comença el Diumenge de Rams, amb la benedicció de les palmes i rams d’olivera en la Replaceta del Convent. Es puja en romeria festiva cap a la Parròquia, amb acompanyament de la dolçaina i el tabalet. Una volta ja en l’Església de Dalt s’oficia la Missa on es llig la Passió.
Dimecres Sant
Una tradició que li seguia però que ja ha desaparegut és la Salpassa, que tenia lloc el dimecres sant. La Salpassa etimològicament ve del llatí salis sparsio, aspersió de sal, i tot i tindre un origen pagà va ser adoptat per l’església catòlica. Consisteix en una benedicció de les cases. El cèlebre escriptor i folklorista alteà Francesc Martínez i Martínez, a qui tant li devem els alteans ens diu:
‘El Dimecres Sant de matí ixen el rector i els vicaris revestits de roquet i estola morada, amb un Cristet en la mà, i se’n van cadascú pel seu barri. Un monesillo porta un saquet amb sal beneïda, i un atre amb la caldereta de l’aigua també beneïda i una rama de llorer per als asperges. Els seguix una multitud de xicons, alguns dels quals porten unes cistelles on posen els ous que s’arrepleguen en la capta, i van cantant amb cadència i prou reposadament. (…) En cadascuna de les cases, el rector o el vicari beneïx amb la rama de llorer mullada en l’aigua beneïda i dóna a besar el Cristet, i els xicons de la cistella arrepleguen els ous que els donen.
En algunes cases, a la part de dins del banquet de la porta, arreglen una taula amb un tapet bonico i unes tovalles en randa, i posen damunt, a manera d’altar, un quadro amb una imatge tot voltat de flors, especialment de margarides silvestres de color groc, a les quals en Altea donen el nom de “flors de salpassa”; damunt la taula posen també els ous que volen donar i un saler buit per a la sal que els han de deixar.
També es dóna el cas que en algunes cases, bé perquè no tenen ous o bé perquè els guarden per a fer les mones, quan senten les cançons dels ous i les bastonades, tanquen la porta per fer creure que no estan, o bé les dones agarren el cànter i se’n van per aigua.
En tornar a casa del rector es fa el repartiment dels ous arreplegats, i en donen també als xiquets que han anat cantant’
Actualment el Dimecres Sant ix una processó infantil amb la Mare de Déu de l’Esperança i el Crist del Rescat. Aquesta processó és de nova creació i acollida per la xicalla i les catequistes, que en són les organitzadores.
Dijous Sant
Li seguix el Dijous Sant, el dia de l’amor fratern, on es commemora el Sant Sopar.
Antigament, tal i com ens diu Francesc Martínez i Martínez, a les deu del matí ja tocaven a mort, els pescadors no eixien a faenar, les portes de les cases, sempre obertes, eren ajustades en senyal de dol, i les cavalleries ja no eixien de la quadra.
Les dones, eren a resar al Monument, una espècie d’arca adornada que conté el copó amb la sagrada eucaristia reservada. I els fadrins feien soroll tocant les matraques pels carrers del poble.
Actualment, per la vesprada té lloc la Misa del Sant Sopar, amb la Reserva de l’Eucaristia al Monument a continuació. A les dotze de la nit té lloc el Calvari Major, vertader patrimoni del poble d’Altea, on els resos s’uneixen a antíquissims cants acompanyats dels sons d’instruments de metall. Durant el Calvari, el Grup de Teatre Pla i Revés interpreta unes escenes congelades de la Passió de Crist.
Després del Calvari, hi ha qui encara fa la visita al Monument. Antigament, s’estava tota la nit, vetlant al Santíssim.
Divendres Sant
Francesc Martínez i Martínez segueix contant els dies de la Setmana Santa, arribant al Divendres Sant, on sens cap dubte, destaca la Solemne Processó de l’Enterro de Jesús:
“La matraca seguix fent soroll pels carrers i les portes de les cases continuen en perill per les macetes dels xicons durant tot el Divendres Sant. Per la nit es celebra la processó del Sant Enterro, amb l’Ecce Homo. Davant va la Dolorosa, acompanyada per les seues “obreres” o “camareres” i els seus invitats. Seguix el Natzaré, el qual acompanyen els seus “patrons” amb les famílies respectives. Després va la Pietat, tancada dins un gran sepulcre, també amb la companyia dels patrons i les seues famílies. Finalment va el Sant Crist del Sagrari, amb el clero, l’Ajuntament i autoritats darrere; al davant d’esta imatge, que és la que més acompanyament duu, van tots els devots que volen. Tots els que van en la processó porten un gran blandó, que es de propietat seua.
La processó del Sant Enterro en Altea va pels carrers de Santa Bàrbera, Fondo i de Salamanca, al Portal Vell.
En el punt de la plaça del Portal Vell anomenat la Torreta, la processó comença a resar el calvari, per les capelles dels passos del qual va. En aplegar al cementeri vell hi ha una revolta, i l’itinerari de la processó passa per dos camins paral·lels, l’un més alt i l’atre més baix, de manera que es ve a creuar la processó. En el moment que el Cristo i la Dolorosa s’encontren, la Mare de Déu fa tres reverències al seu Fill, les quals repetix vora les Casetes del Porrat, que és on s’acaba el calvari i on també hi ha dos troços de camí paral·lels. Quan la Mare de Déu ix de dins el recinte del Porrat per la part del poble, sol produir-se l’aplegada del Sant Cristo a una revolta pròxima; si a cas el Cristo no ha arribat encara, Ella l’espera, i avançant una mica en direcció el Crucificat, li repetix les tres reverències.”
Actualment, ix en primer lloc la Imatge de l’Ecce Homo. Aquesta imatge, de l’escultor Federico Llopis i Cloquell és del 1954 i substitueix a la tallada pel Sastre Cabiró, desapareguda en la Guerra Civil. Els promotors d’adquirir la imatge actual foren Francisco Durà Pascual i Juan Ripoll Martí, que replegaren diners per el poble per tal de costejar la imatge. L’Ecce Homo porta la antiga corona que duia el Santíssim Crist del Bon Encert de l’Alfàs del Pi. En el moment es va formar una confraria que desaparegué al poc temps. L’actual confraria es va fundar al 1996.
Seguidament, ix Jesús Nazareno. Aquesta imatge, tot i que ara es troba a la Parròquia, pertanyia i era albergada per la família Rostoll Beneyto a la seua casa de la Plaça de la Creu. L’actual imatge, tallada als tallers de Rabasa i Royo, conté el cap i una mà de l’antiga imatge, que també desaparegué en la Guerra. Aquesta confraria és particular, ja que és formada pels descendents directes de unes poques famílies que tenen relació amb la família Rostoll Beneyto.
La participació del Santíssim Crist del Sagrari ha estat reconeguda com un dels miracles del Crist. I és que, un any, iniciada ja la processó del Divendres Sant, es sentí un tro per darrere de l’Altar, i és que el Crist va caure d’on estava col.locat, i així fins a tres voltes. Per tant, es va comprendre que el Crist volia ixir a la processó, i eixia l’últim, per darrere de la Pietat i la Mare de Déu. La Confraria del Stm. Crist del Sagrari conta amb estatuts del 1897 i ha sigut refundada dos voltes primer als anys 50 i després, al 2017.
A continuació ix el Sepulcre. La imatge és també de l’escultor Federico Llopis Cloquell, tancada en una preciosa urna daurada. La confraria va ser refundada al 1962.
La Mare de Déu dels Dolors és la principal advocació mariana que forma part de la Setmana Santa. Representa a Maria, la mare de Jesús que pateix veient com condemnen a mort injustament al seu fill estimat. La imatge actual, de l’escultor Federico Llopis Cloquell, conté també el cap i les mans de l’anterior imatge. Cal destacar el Septenari que té lloc la setmana prèvia a la Setmana Santa, set dies de veneració amb oracions i cants que, com els del Calvari, són centenaris i dignes de protecció i reconeixement. Existeixen quatre models de Dolors, i cada dia es canten uns. Acaba cada dia de Septenari amb el cant de la Salve o els Gojos, alternant-se respectivament.
Dissabte Sant
Una altra tradició desapareguda tenia lloc el Dissabte de Glòria, coneguda com el Calvari de Sant Jac, Coneixem la afició dels alteans al rés del Calvari (en especial el Calvari Major de Dijous Sant), per tant aquest era l’últim de l’any. El mateix Francesc Martínez i Martínez la califica de una costum raríssima, i té lloc de la següent manera:
‘A les onze de la nit va acudint gent, amb prou silenci, al racó del banc del Portal Vell. Les dones formen grupets on n’hi ha de velles i de jóvens; atres grups són de fadrins embolicats amb les mantes, davall les quals s’endevinen les guitarres i atres instruments, i marmolant en veu baixa esperen impacients.
A la fi ix una colla de dones que s’agenollen davant la primera capelleta del calvari, i una d’elles resa els passos.
Llavors s’apleguen tots els atres, i en un grup compacte van resant el calvari, amb molta devoció les velles, regular les fadrines i ben poca els fadrins.
Es procura arribar a l’última capelleta justament al toc de les dotze, i després del res, al crit d’Al·leluia! que donen tots els assistents, rompen les guitarres a tocar i els cantadors a entonar cançons, i les fadrines, tocant les castanyetes, canten el “Sant Jac, xacarracatxac’ (…) Allí mateixa es pega una ballada, i després, sempre tocant i cantant, van tots a la porta de l’església, a on repetixen el ball. En acabant, les dones se’n tornen a casa i els fadrins se’n van de ronda pel poble’.
La cançó que es cantava és:
Albíxeres vos done, Mare de Déu,
Que ha ressuscitat el fill de Déu.
A les tres del matí ha ressuscitat
I la Magdalena se l’ha trobat
El Ressuscitat del sepulcre ha eixit
I els que guardaven s’han quedat dormint.
Possiblement tinga relació amb les Pitxeres d’Orxeta, cançó que es canta el matí del Diumenge de Pasqua en dit poble.
Actualment en Altea, la nit del Dissabte Sant té lloc la Vigília Pasqual, i a continuació la Processó de l’Encontre, on la imatge de la Mare de Déu de l’Alegria o del Matí de Pasqua recorre els carrers Santa Bàrbara, Betlem i Fondo i la del Ressuscitat baixa seguidament pel Carrer Major. Al arribar al Portal Vell, la Mare de Déu fa tres reverències i es produeix l’Encontre amb traca i dispar de confetti de colors.
Francesc Martínez i Martínez la anomena la Pasqua Florida:
Quan el matí de Pasqua allà al llevant, on el cel i la mar s’ajunten, apareix una brasa de foc que s’arredonix, puja cap amunt i tot ho ompli de llum i alegria, els crestalls de les serres, primerament, i els barrancs i plans, després, i en reflexar-se en la mar, lleugerament ariçonada per manses onetes, la convertid en una atra flama, però de bullenta plata. L’encés matí primaveral fa lluir a la terra tots els seus colors: els ametlers, amb les branques quallades de fruit tendre i fulles d’un verd grogós; els garrofers, amb el seu brancatge verd fosc; les oliveres, amb les seues fulles platejades, i els albercoquers i algunes pomeres i pruneres primerenques amb les seues flors adés blanques, adés rogenques. Tot sembla enjoiellar-se per celebrar l’alegria de la Mare de Déu. Els pardalets volen i canten arreu, especialment la caüllada, que amb el seu vol vertical i el seu cant curt i fort, pareix que done el bon dia a tota la gent, que en grups i a presseta es dirigixen cap al poble. Les cases de fora es queden desertes, perquè tot el personal, amb els vestits de festa, ha acudit a vore la processó del matí de Pasqua.
Ja han descorregut els vels morats que tapaven els altars durant la Quaresma; ja han obert de bat a bat les portes de les cases ajustades des del Dijous Sant, han enramat els carrers de murta, friula, baladre i atres herbes oloroses i als balcons i finestres lluïxen cobertors. Els mantons negres els han deixats en un racó, i ara les airoses alteanes porten als muscles els d’espuma i de laberinto, que lluïxen sobre el faldellí de color i fan la competència al mocador de seda del cap, de colors alegres i vius, dit d’ou i tomaca. Les sabatetes de les alteanes, de color i amb tacó mitjancer, xapen no sols la murta amb lleugerea, sino també els cors dels fadrins, que amb el seu vestit nou, negre, amb faixa flamant, també negra i molt apretada al cos, i sombrero d’amples ales, han vingut per a anar a la processó, armats d’un gran blandó, que agafen per la part mitjana, on li han rotllat un mocador blanc, mentre que les puntes d’un atre mocador de pita ixen de la faixa.
Per la porta principal de l’església ix la imatge de la Mare de Déu, i per la de la capella de la Comunió, la del Ressuscitat. En la plaça es posen cara a cara les dos imatges i es fan tres reverències. Després s’organitza la processó amb la Mare de Déu davant, acompanyada per les “obreres” amb vestits de seda de color i mantellines de blonda, que són objecte de gran curiositat i comentaris; darrere va el Ressuscitat, com anomenen en Altea la imatge de Jesucrist ixint del sepulcre.”
Pasqua
Actualment la Pasqua es celebra a paratges com Vila Gadea o Santa Bàrbara, o inclús a les casetes particulars, amb una bona mona com a berenar, pastada a casa o comprada a qualsevol forn del poble. Pasqua generalment dura tres dies: diumenge, dilluns i dimarts, al que se li afegeix el dilluns següent, el de Sant Vicent, on és costum pujar al Captivador a berenar. A Altea també té lloc la missa a Sant Vicent, íntegrament en valencià. Antigament, tenia lloc la Processó dels Combregats, on es duia la comunió als malalts del poble.
I tu? què fas en Pasqua?
