El 5 de maig de 1945 les tropes aliades entraven als camps de concentració i extermini nazis de Mauthausen-Gusen. Foren testimonis de l’holocaust comés pel règim nazi contra jueus, romanís, discapacitats, minories i persones per raó de creences o ideologia. Unes 9.161 republicanes i republicans espanyols, vora 656 persones de 234 pobles valencians, van ser víctimes del feixisme i deportades a camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. A Mauthausen solament sobrevisqueren 2.716.
Allí van estar presos Jaume Lloret Perelló, Manuel Nadal Pascual i Juan López Ripoll, tots tres nascuts a Altea. Dos d’ells van ser alliberats, però un va ser assassinat el 1942.
Juan, Jaume i Manuel després de la Guerra Civil Espanyola són refugiats en camps de França. Com la major part dels espanyols, per eixir dels camps de refugiats i evitar la repatriació a Espanya, havien de triar entre l’exili a altre país, incorporar-se a la Legió Estrangera, als Batallons de Marxa de l’exèrcit francés o enrolar-se en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Els tres s’incorporen a les companyies de treball formades per 250 persones encarregades d’obres defensives. Quan les tropes nazis ocupen França a la primavera de 1940 fan presoners bona part dels refugiats. Després de ser capturats i romandre en camps de presoners de guerra, el govern franquista no els reconeix i l’Alemanya nazi deixa de considerar-los presoners de guerra. Com a conseqüència, el 1941, acaben deportats a camps de concentració amb la condició d’apàtrides.
Jaume i Juan, a les CTE, estan destinats a Bellfort en la frontera entre França, Alemanya i Suïssa. Són capturats i traslladats al camp de presoners XI-B de Fallingbostel. El 25 de gener de 1941, un comboi de tren amb 1472 republicans espanyols els condueix cap a Mauthausen.
Jaume Lloret Perelló va nàixer el 13 de setembre de 1908. El 27 de gener de 1941 amb trenta-dos anys, ingressa en el camp de concentració amb el número 6771. Fins al febrer de 1943 està en el subcamp de Steyr-Münichholz i el 2 de gener de 1944 serà traslladat al de Gusen. El 5 de maig de 1945 va ser alliberat després de quatre anys i quatre mesos en l’horror nazi.
Juan Emilio Salvador López Ripoll naix el 5 de desembre de 1912. Amb vint-i-nou anys, el 27 de gener de 1941 ingressa en Mauthausen amb el número 6014. El 30 de juny és traslladat al subcamp d’extermini de Gusen, on mor el 17 de setembre de 1942.
El 1950 el govern francés notificava la mort a Gusen de Juan López. El seu nom figura al memorial de Mauthausen-Gusen i una foto d’ell acompanya la tomba paterna al cementeri de Muro d’Alcoi.
Manuel Nadal Pascual naix el 20 de març de 1909. Exiliat de la Guerra Civil Espanyola, va estar internat al camp de refugiats de Vernet al sud de França. És allistat a la CTE amb destinació a la frontera belga. En juny de 1940 és capturat prop de Dunkerque per les tropes nazis que envaeixen Bèlgica i França. Més tard travessa Bèlgica, Holanda i Alemanya fins a ser empresonat en el camp de presoners de Krems-Gneixendorf d’Àustria. Des de l’estació de tren de Viena un comboi amb 341 espanyols el trasllada a Mauthausen. El 19 de desembre de 1941, Manuel Nadal de vint-i-nou anys, ingressa al camp de Mauthausen amb el número 4641.
És traslladat al subcamp de Steyr-Münichholz fins al 24 d’abril de 1943. Entre el 2 de juliol i l’1 de desembre de 1943 està al subcamp Sankt Lambrecht, fins que torna a Mauthausen.
El 5 de maig de 1945 va ser alliberat després de suportar al llarg de tres anys i cinc mesos la deshumanització i sobreviure al terror nazi. Manuel va morir el 1998 amb vuitanta-nou anys a Souillac amb el reconeixement de l’estat i la societat francesa. Les seves restes descansen al cementiri municipal d’Altea.
Bibliografia
- Amical de Mauthausen y otros campos y de todas las víctimas del nazismo de España. www.amicalmauthausen.org
- Arolsen Archives. https://collections.arolsen-archives.org
- Banc de la Memòria Democràtica. https://banc.memoria.gencat.cat/
- Beneito, À., F. Blay i N. Lara. Francisco Aura Boronat. Resistència i dignitat enfront de la desmemòria. Alcoi: Associació
Cultural l’Alcoia-Comtat, 2012. - Constante, M. Los años rojos, españoles en los campos nazis. Barcelona: Martínez Roca, 1974.
- Llin, G., F. Díaz. De Monòver als camps de concentració nazis. Monòver: Ajuntament, 2020.
- Grando, R. ¡Al campo! España 1939. Éxodo, frontera y exilio. Perpignan: Mare Nostrum, 2009.
- Maeso, I. M. Mauthausen. Memorias de un republicano español en el holocausto, basadas en la vida de Alfonso Maeso.
Barcelona: Ediciones B, 2007 - Portal de Archivos Españoles (MCU). http://pares.mcu.es/Deportados