Vaig compartir per primera vegada les festes de Moros i Cristians sent Dama Infantil de Crist, amb només 10 anys. Va ser una experiència diferent i única, d’eixes que no oblides.
En 2016 els meus pares em van dir que ens uníem a una filà, i mai hauria pensat que això em portaria a viure un dels moments més importants de la meua vida i de la de qualsevol fester que ho haja viscut com jo. Les festes de Moros i Cristians tenen alguna cosa que t’enganxa sense adonar-te’n, i una vegada que formes part, ja no t’imagines fora.
Crec que tots els festers sentim eixe formigueig al cos quan s’acosta el mes de setembre. Encara que a l’inici de l’any tenim el cap de setmana del Mig Any, que ja ens dona una introducció del que s’espera, sent sincera, no té res a veure amb el que es viu al setembre.
Des del futbet del primer cap de setmana fins a l’entrega de banderes, on les festes s’acomiaden amb nostàlgia però amb el cor ple… és molt difícil explicar amb paraules tots els sentiments que se senten. I és que, per a entendre el que significa, crec que simplement has de viure-ho. És una mescla d’il·lusió, d’alegria compartida, d’orgull pel que representem i de germanor per la manera de viure-ho junts, units, com Altea.
L’acte que més m’ha agradat sempre ha sigut l’Ambaixada. Des que soc festera he pujat a totes. De xicoteta ja li deia a la meua mare: «Quan siga gran, algun dia diré “pedra a pedra i pam a pam”», i ella em contestava: «Filla, hi ha molt bon text abans i després…». I tenia tota la raó.
Ara que m’ha tocat dir-ho de veritat, tot canvia, i canvia molt, perquè ja no és només viure-ho, sinó la responsabilitat de fer sentir a les noves generacions el mateix que sentia jo de xicoteta, perquè la tradició continue i eixe sentiment tan especial no es perda mai.
L’Ambaixada sempre m’ha tocat el cor, i este any més que mai.
A la nostra filà la gent ja tenia una idea de qui tenia il·lusió de ser càrrec en este regnat. Álvaro i jo ja portàvem uns anys dient que, si ell era rei, jo seria la seua ambaixadora, i així va ser. Ens vam presentar en bloc, unint-se Raúl a nosaltres.
En la reunió per a l’elecció es va fer realitat el meu major somni, encara que jo no ho vaig saber fins que vaig acabar el meu partit d’handbol. Va ser aleshores quan Magda, l’Ambaixadora Mora, em va cridar des de la grada: «Laura, felicitats, eres ambaixadora».
Un sentiment enorme d’orgull i alegria em va envair el cos per poder ostentar este càrrec en la meua filà, Cristians de la Muralla. Perquè és una cosa que va molt més enllà d’un títol; és representar tot el que esta filà significa per a mi i per a tota la gent que la forma.
Quan sents algú que ha sigut càrrec parlar de com de bé s’ho ha passat amb els altres càrrecs, des de fora potser penses que és un poc exagerat o que ho diuen per quedar bé… però ara que m’ha tocat a mi puc dir que és completament veritat.
Es crea un vincle molt especial, ja que passen a formar part de la teua vida i dels teus records més importants de les festes. Quan compartim un dinaret o algun moment junts, sempre acaba sent una festa, i mai és bon moment perquè cadascú se’n vaja a casa.
En els assajos… entre riures, enfadaments ficticis, ràbies i alegries mesclades… és una cosa que no es pot explicar; simplement s’ha de viure. Perquè tot això, al final, és el resultat d’eixa paraula tan festera que ho resumix tot: germanor.
En este any espere poder gaudir de cada moment, perquè el Mig Any ja va ser una introducció del que m’espera i vull viure cada acte al màxim. Sé que és diferent, perquè quan eres càrrec les festes t’arriben d’una manera que no havies viscut mai.
Ara entenc quan els meus pares em deien que les festes tenen diverses etapes segons l’edat, però crec que quan eres càrrec l’edat no importa, perquè tothom les viu igual, amb la mateixa il·lusió, cansament, orgull i responsabilitat.
I no puc acabar sense donar les gràcies a la meua família i als meus amics, que sempre han estat ahí esperant-me a donar el pas. Però la meua filà, Cristians de la Muralla… eixa és la que ho fa possible de veritat, i per això els estic infinitament agraïda.
Tenim un any per davant i estic preparada per a donar-ho tot.
Laura Alday
Ambaixadora Cristiana
Filà Cristians de la Muralla