La desena edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació va convertir Altea en la capital de les lletres valencianes, amb una gala celebrada al Palau Altea – Espai Mirador plena d’emoció, música i homenatges. L’acte, que va comptar amb 220 assistents i va ser retransmès en directe pel canal oficial de YouTube de l’Ajuntament, va estar conduït pel periodista alteà Jeroni Alvado.
Els grans protagonistes de la nit van ser Enric Balaguer Pascual, guardonat en Novel·la i Prosa Creativa; Ivan Carbonell Iglesias, premiat en Literatura Infantil i Juvenil; i Toni Bellón Climent, reconegut en Assaig i Investigació.
Enric Balaguer i Tot allò que fa viure
Enric Balaguer Pascual, nascut al Castell de Guadalest el 1959, és assagista i professor de literatura catalana a la Universitat d’Alacant des de 1984. Ha estudiat la literatura de postguerra i actual, amb especial interès per la «literatura del jo», i ha publicat nombrosos assaigs i dietaris, entre ells Paper reciclat, Contra la modernitat i altres quimeres, i Punts de Fuga. També és autor del dietari premiat La casa que vull i del recull de contes El llibreter Mendel i altres relats.
El seu llibre guanyador, Tot allò que fa viure, és un dietari escrit durant els primers mesos de 2025, coincidint amb la seua jubilació. L’obra recull reflexions sobre la docència, la universitat, autors que han marcat la seua trajectòria, lectures, viatges i apunts existencials, amb un subtítol significatiu: A l’ombra de Montaigne. L’autor combina el balanç personal amb una meditació sobre el temps i la quotidianitat.
Balaguer va declarar: «El món dels llibres m’ha proporcionant l’alegria més autèntica de la vida. Sovint m’he sorprès en llibreries agafant volums com si fossin llepolies.»
Sobre el premi, va afegir: «Per a mi és una satisfacció doble: rebre un premi prestigiós i poder relacionar la meua obra amb la de Carmelina Sánchez-Cutillas, una grandíssima escriptora alteana. La meua obra conjuga el món exterior i personal, reflexiona sobre el nostre temps i tracta de captar l’aire del nostre present, sembrat d’incertesa. En definitiva, “tot allò que fa viure”.»
Ivan Carbonell i L’esguard del basilisc
Ivan Carbonell Iglesias és llicenciat en Filologia Catalana i Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València. Professor de Valencià i associat a la Universitat de València, és un autor consolidat de narrativa juvenil i novel·la, amb premis com el Premi Ciutat de Torrent, Premi Enric Valor i Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular. Ha publicat títols com La nit de la princesa, El secret del Mas de la Pedra i Onades de platamar.
El seu llibre guanyador, L’esguard del basilisc, ambientat a principis del segle XIV, narra les aventures d’un grup de joves en un regne en guerra, ple de bruixes, criatures fantàstiques i conspiracions. Els protagonistes viatgen per Xàtiva, Albaida, el Benicadell i Cocentaina, en una trama de torneigs, assassinats i conjurs màgics, amb l’amor i l’aventura com a fil conductor.
Carbonell va destacar: «Tornar a guanyar a Altea deu anys després és indescriptible, sobretot en una gala que mereix una nota de deu. Aquest llibre combina elements de fantasy i romantasy en la geografia valenciana i vol accelerar les pulsacions dels lectors.»
També va afegir: «La novel·la juvenil històrica és una manera de viure la història i conéixer el nostre passat fora de l’aula. El basilisc i altres criatures del bestiari medieval connecten amb mons com els de Tolkien o George R. R. Martin, però parlant valencià.»
Toni Bellón i La capital artística del Mediterrani
Toni Bellón Climent és graduat en Geografia, màster en Antropologia Social i doctor en Ciències Socials. Autor d’obres d’investigació i assaig com Els bastonets d’Algemesí, Usos i pràctiques de la tradició: les muixerangues d’Algemesí i La Lira i la Nova: les bandes de música d’Aldaia, ha estat guardonat en diversos certàmens d’investigació local i narrativa.
El seu assaig guanyador, La capital artística del Mediterrani. L’Altea dels pintors i artistes (1960-1985), recupera la vida cultural i bohèmia de l’Altea dels anys seixanta, setanta i vuitanta, quan artistes de renom nacional i internacional com Eberhard Schlotter, Rudolf Schuler i Antoni Miró van establir-hi la seua residència. Bellón descriu els estudis, les galeries i els bars d’artistes, com el famós Bodegón de Pepe, i recrea un període d’efervescència creativa que va donar a Altea el títol de «capital artística del Mediterrani».
L’autor va assenyalar: «Rebre aquest premi en el desè aniversari dels Premis Altea és un honor immens. El llibre és un retrat de l’Altea artística d’aquells anys i consolidar aquesta trajectòria dins del panorama cultural valencià em fa molt feliç.»
Una gala plena d’homenatges i música
El Premi Estela d’Honor és concebut per a reconéixer i posar en valor la trajectòria de personalitats alteanes que, ja desaparegudes, han destacat i excel·lit en l’àmbit de la literatura, l’art, la creativitat o la investigació. En l’edició d’enguany dels Premis Altea de Literatura i Investigació, el trofeu Estela d’Honor homenatja la memòria del senyor Francesc Martínez Rostoll.
Francesc Martínez Rostoll (1820-1891) va ser doctor en Teologia i rector de la parròquia de la Santa Creu a València. Besoncle del folklorista Francesc Martínez i Martínez — germà del seu avi patern—, va exercir una influència decisiva en la formació d’aquest intel·lectual alteà que dona nom al Premi d’Assaig i Investigació dels Premis Altea, el qual, al seu torn, no deixa de ser l’avi matern de l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, que és qui dona nom al Premi de Novel·la i Prosa Creativa.
Recentment, la família de Carmelina Sánchez-Cutillas va llegar a l’Ajuntament d’Altea, per mitjà de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, un important fons documental amb més de dos mil pàgines manuscrites pel senyor Francesc Martínez Rostoll, entre les quals hi ha sermons redactats en valencià fa ara un parell de centúries, amb un interés extraordinari.
Amb la concessió del Premi Estela d’Honor, la 10a edició dels Premis Altea vol posar en valor aquest llegat únic, com també pretén rememorar i reivindicar la figura de la persona que va iniciar la fèrtil genealogia literària en què s’inscriuen de les dos persones que donen nom als premis literaris: Francesc Martínez i Martínez i Carmelina Sánchez-Cutillas.
El record de l’artista Pepe Azorín, recentment traspassat, va estar present durant tota la cerimònia. El trofeu La mà del sol, acreditatiu del Premi Carmelina, és obra seua, i l’Espai Mirador va mantenir exposada la seua última mostra, Temps a Altea.
La música va ser un dels moments més destacats de la nit. L’Orquestra Blava va estrenar en directe els temes del nou disc Blau de mar, amb composicions de Toni Barber, Ximo Cano i Jaume F. Ripoll, i la veu de Mònica Ivars. Els assistents també van rebre el llibre Rondallari de Tàrbena, de Joan-Lluís Monjo, que recopila 235 contes populars del municipi.
Premis que consoliden la literatura valenciana
Enguany es van presentar 133 originals: 79 en novel·la i prosa creativa, 37 en literatura infantil i juvenil i 17 en assaig i investigació. Aquestes xifres consoliden els Premis Altea com un dels certàmens més concorreguts i prestigiosos de la literatura valenciana contemporània.
La cerimònia va comptar amb autoritats com l’alcalde Diego Zaragozí, la regidora de Cultura Pepa Victòria Pérez, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Verònica Cantó, i altres representants institucionals i acadèmics de la Comunitat Valenciana. Com és tradicional, el sopar literari va incloure l’aperitiu de «pa i melva», en homenatge a Carmelina Sánchez-Cutillas.
Els guanyadors van posar en relleu la diversitat, la qualitat i la creativitat de la literatura valenciana actual, combinant fantasia, patrimoni i reflexió, consolidant els Premis Altea com un referent imprescindible del panorama literari i cultural.