Francis Montesinos i Miquel Nadal, autors del cartell i pregó del Castell de l’Olla 2025

El modista, Medalla d’Or a les Belles arts i alta distinció de la Generalitat.

Miquel Nadal, erudit de les Lletres Valencianes i Premi Lletraferit 2021

Vulcano repeteix el disseny pirotècnic per tercer any consecutiu Altea.

La Confraria del Castell de l’Olla d’Altea ha donat a conéixer al creador del cartell de la pròxima edició així com a l’escriptor del pregó que li acompanya. Es tracta dels valencians Francis Montesinos i Miquel Nadal.

Per a Jose Pérez Gorgoll, president de la Confraria Castell de l’Olla d’Altea: “Tots els anys proposem a destacats artistes en virtut de la seua trajectòria professional, per la seua promoció de la cultura i la defensa de les nostres tradicions. En aquesta 37 edició parlem de dos referents en aquest sentit que han treballat per a il·lustrar amb la seua genialitat els valors del Castell de l’Olla. Per la seua part l’autor del Cartell, Francis Montesinos, ha manifestat que “vaig conéixer es castell gràcies a l’irrepetible Pepe Barranquí i és un honor aportar el meu treball a una festa i una terra tan especials per a mi. Mai he vist una meravella pirotècnica com la que dissenya la Confraria i el cartell serà un homenatge al tret més identificatiu del tret, que curiosament coincideix amb part de les meues inspiracions en la moda”.

D’igual manera per a Miquel Nadal ha assenyalat que “és per a mi un honor realitzar el text literari que acompanya el cartell d’una festa com es castell de l’Olla, icona turística i cultural entorn d’una tradició tan ancestral com és la pólvora, una dels nostres senyals d’identitat com a valencians”.

Es castell de l’Olla d’Altea d’enguany es dispararà el dissabte 9 d’agost a les dotze de la nit.

Compta amb el patrocini de: Ajuntament d’Altea, Diputació d’Alacant- Patronat Costa Blanca, Generalitat Valenciana, Rover, Fundació Caixaltea, Hospital IMED Llevant, Hotel SH Vila Gadea, Hotel Cap Negret i Engel & Völkers, Altea Sense, Estrella Galícia així com els hostalers de la zona i particulars anònims.

El castell de l’Olla està reconegut com a ‘Mèrit Turístic en la categoria d’Or’ de l’edició de 1999 per la Diputació d’Alacant i l’any 2007 va ser declarada ‘Festa d’Interés Turístic Comunitat Valenciana’ de la Generalitat així com Important del periòdic Informació d’Alacant. Igualment va ser qualificat pel Consell Valencià de Cultura com «Ben Etnogràfic d’Interés Cultural». En 2016, amb motiu del 30 aniversari, va tindre el reconeixement de Centre #UNESCO Mediterrani, a través de la Comissió Espanyola d’aquest organisme internacional, que va reconéixer els valors de la protecció universal de les manifestacions humanes en matèria de la preservació de patrimoni etnològic i immaterial de la nostra Comunitat, exemplificat as Castell de l’Olla.

Es castell de l’Olla està organitzat per la Confraria del Castell de l’Olla, organització sense ànim de lucre, constituïda en 1987 per un grup de 30 confrares) que, any rere any, dediquen el seu esforç i afecte perquè aquest esdeveniment, que posiciona la marca ‘Altea’ en tota Espanya, continue #celebrar i no perda la seua singularitat.

Francis Montesinos.

Originari del barri valencià del Carmen es va iniciar en el món del disseny en 1969 estudiant interiorisme, disseny i moda, a l’Escola d’Arts i Oficis de València.

En 1972 obri una botiga de moda a València a partir d’un negoci familiar. Aqueix mateix any comença a realitzar col·leccions de moda amb notable èxit.

La seua obra, que destaca per la seua modernitat i per la reinterpretació de les arrels espanyoles, des del prisma de la moda, a partir dels anys 80, converteix a Francis Montesinos en l’avantguarda dels dissenyadors patris, en internacionalitzar la moda espanyola, a través de les seues col·leccions.

S’acaba traslladant a Madrid on es troba amb la generació de creadors de la Movida madrilenya.

També ha dissenyat complements, perfums, roba de llar i ha realitzat nombrosos dissenys exclusius per a marques com Coca-Cola o Gene Simmons, baixista de l’arxiconegut grup Kiss.

Treballs en arts escèniques

• En 1998 és nomenat director de l’àrea de vestuari de la Universitat d’Altea. • Vestuari per a l’estrena mundial del llac dels cignes pel Ballet Nacional de Cuba • Vestuari per a la pel·lícula Matador, de Pedro Almodóvar. • Vestuari per a l’obra teatral “Comèdies Bàrbares”, dirigida per Bigas Lluna • Disseny del vestuari per a “La dansa de la vella dama”. Teatre Principal de Castelló. Reconeixements Alta distinció de la Generalitat dels Premis 9 d’Octubre 2019 • Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts, 2006. Govern d’Espanya • Agulla d’Or de la Moda (1985) • Ambaixador de la Marca Espanya • Premi #IMPIVA de Generalitat Valenciana (1986) • Premi de les Arts Escèniques al Millor Vestuari en 2001 pel seu treball en El Llac dels Cignes • Premi de la Crítica al millor vestuari pel treball en el ballet “Gitano” d’Antonio Canales • Millor Col·lecció de Festa de la MFW (Miami fashion Week of the Americas), 2006 • Nomenat excel·lentíssim ambaixador de la sidra asturiana, Gijón, 20 de juny de 2017 • Convidat en 1988 pel Senat com a representant espanyol a Berlín, Capital de la Cultura Europea.

Bibliografia

• Carta d’amor a Cristóbal Balenciaga, #IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), 2002 Homenatge que el dissenyador valencià Francis Montesinos a qui ell qualifica com “Maestro” per la seua capacitat de crear un estil clàssic i intemporal, a més de per el que va suposar Balenciaga en l’evolució de la moda.

• Francis Montesinos, catàleg raonat, 1972-2003, #IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), 2004

Francis Montesinos, del barri valencià del Carmen, és un dels dissenyadors més importants de la moda espanyola. En 1972 comença a realitzar col·leccions de moda, i a partir dels anys 80 es converteix en l’avantguarda dels dissenyadors espanyols a exportar les seues col·leccions, internacionalitzant la moda espanyola.

• Francis Montesinos, el perquè d’una moda espanyola, #IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), 2004

Miquel Nadal. (València, 1962).

És escriptor i columnista de LES PROVÍNCIES i ha obtingut el Premi Lletraferit 2021 amb la seua novel·la, ‘Càndid’. Nadal arriba a la novel·la després d’haver publicat diverses obres sobre història política i de l’esport, com ‘Document 88′,’Tradició i modernitat en el valencianisme’ o ‘El naixement de la ciutat esportiva, un llibre il·lustrat juvenil, Somiar gols, i un dietari personal, Inventari mínim. Llicenciat en Dret Públic per la Universitat de València (1985). Professor Associat del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València • He sigut col·laborar ocasional de les següents publicacions: El Temps , Levante-EMV, Les Províncies, El País, Panenka, Lletraferit. Ha sigut membre del Consell de Redacció de la Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, editada per la Presidència de la Generalitat. Funcionari de carrera des de 1987, havent ocupat els següents llocs: 1987-1988. Secretari del Consell Social de la Universitat Politècnica de València. 1995-1997. Cap de l’Àrea de Planificació i Estudis de la Presidència de la Generalitat Valenciana. 2003-2004. Cap de l’Àrea de Relacions amb l’Estat i les Comunitats Autònomes. Cap de l’Àrea d’Administració Local, Conselleria de Presidència. Lletrat. Consell Jurídic Consultiu Comunitat Valenciana. 2021. Cap de Secció Foment de la Lectura. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. 2022.

PUBLICACIONS 1.- “Consideracions entorn del reglament parlamentari”, en Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics núm. 2, 1985, pàgines 85-106. 2.- “Les Corts Valencianes”, de Sylvia Romeu Alfaro (recensió), en Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics núm. 5, 1987, pàgines 352-354. 3.- “El sistema jurídic de les Comunitats Autònomes” d’Eliseo Aja et al. (Recensió), en Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics núm. 7, 1987, pàgines 464-467. 4.- “La ‘liquidació’ racional d’un discurs teòric”, en Document 88 (coautor), Eliseu Climent editor, Sèrie “La Unitat”, núm. 129, València, 1988, pàgines 24-237. 5.- “Acotacions i comentaris a victòries i derrotes electorals”, en Dossier Fulla del Dilluns, “Els valencians davant les urnes (1977-1989), Fulla del Dilluns de València, València, 1989, pàgina 107. 6.- “Identitat i Modernitat: el procés clàssic”. XII Premi Ramon Muntaner de la revista Saó. Publicat en Saó, núm. 131, juny de 1990. 7.- “El control parlamentari de l’administració autonòmica valenciana”, en Actes de l’I Congrés d’Administració Valenciana: de la Història a la Modernitat, València, 1992, Conselleria d’Administració Pública, pàgines 243-253. 8.- “Dreta Regional Valenciana: caracterització d’un fenomen”, en Dossier: 50 anys de la mort de Lluís Lucia, El Temps núm. 484, 27-09-93, pàgines 85-88. 9.- “Vilallonga: una vocació política frustrada”, en Document: El centenari d’Ignasi Villalonga, El Temps núm. 579, 24-07-95, pàgines 46-52. 10.- “Sobre el futur de tot ‘açò’. Notes disperses i una mica agosarades sobre el valencianisme en el futur tombant de segle”, en DDAA, El valencianisme que veu, Editorial Saó, Col.lecció Paraules i Vinyes núm. 4, València, 1996, pàgines 93-120. 11.- Tradició i Modernitat en el valencianisme. El Partit Socialista Valencià. Eliseu Climent editor, Sèrie La Unitat núm. 166, València, 1996. 12.- “El dret d’accés a la documentació dels parlamentaris en l’ordenament jurídic espanyol”, de Juan Cano Bueso (Recensió), en Corts. Anuari de Dret Parlamentari, 1997. 13.- “Comentari a la Sentència de la Sala 2a del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 d’abril” (En el recurs d’empara núm. 3.157/1992, interposat per la Universitat de València contra la Sentència dictada el 19 de maig de 1989 per la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’extinta Audiència Territorial de València, conformada en apel·lació per la Sala Tercera del Tribunal Suprem), en Revista General de Dret núm. 639, desembre 1997, pàgines. 13857-13875. 14.- Casos pràctics d’Institucions Polítiques de la Comunitat Valenciana , Editorial Tirant lo Blanch, València, 1998. 15.- “Del buit a la normalitat (1937-1979), en Extra 9 d’octubre, El País, 9- 10-1997, pàgines, 6- 7. 16.- “Mirant cap endarrere sense ira”, en Extra 9 d’octubre, El País, 9-10-1998, pàgina 27. 17.- “Sobre el poder, la transparència i els noves tecnologies”, en Polivalència núm. 10, (Revista de la Universitat Politècnica de València), juny-juliol 2000, pàgines. 13-14. 18.- “Una reflexió sobre l’espai en l’arquitectura parlamentària”, en Arquitectures. Els espais del Parlament, Editat per les Corts Valencianes. Pàgines 77 a 100. 19.- “Entre la lleialtat i el conflicte. Notes sobre el discurs del greuge en la història contemporània de la Comunitat Valenciana”, en Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics números 47-48, pàgines 65-75. Número monogràfic “Un Estatut per al segle XXI”, primer/segon trimestre de 2005.

Exit mobile version