Les Festes Majors d’Altea de 2024, dedicades al Santíssim Crist del Sagrari i als Moros i Cristians en honor a Sant Blai, són un esdeveniment cultural i religiós de gran magnitud que s’allarga des del 23 d’agost fins al 29 de setembre. Aquestes festes, declarades d’Interès Turístic Autonòmic, atrauen no només als alteans, sinó també a centenars de visitants que acudeixen a gaudir d’una de les celebracions més importants de la Comunitat Valenciana.
Actes Preliminars i Preparatius
Les festes han començat de manera gradual amb actes esportius i culturals durant el mes d’agost, com ara el Torneig de Futbol Sala 24h i el Concurs de Paelles Filades. Aquests esdeveniments serveixen per a escalfar motors i unir a la població en un ambient festiu. També, el 6 de setembre, es va celebrar el tradicional Concert de Música Festera al Palau Altea Centre d’Arts, on la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella i la Societat Filharmònica Alteanense ofereixen un repertori de marxes mores i cristianes, generant expectació per als dies forts de la festa.
Inici de les Festes: Pregó i Entrada de la Murta
El divendres 20 de setembre, comença oficialment la festa amb l’Anunci de Festes, marcat pel volteig de campanes i el dispar de morters. Posteriorment, té lloc la Entrada de la Murta, un acte molt arrelat a la tradició alteana, on la murta (una planta aromàtica) es llança pels carrers com a símbol de purificació i bon auguri per als dies festius que venen. Aquest mateix dia, les bandes de música protagonitzen l’Entrada de Bandes, que finalitza amb la imposició de banderoles i el Pregó de Festes, enguany a càrrec de Rosa Guillén Riera, expresidenta de l’Associació de Moros i Cristians Sant Blai.
Les Desfilades i les Entrades
El punt àlgid de les festes són, sens dubte, les Entrades de Moros i Cristians, que representen la confrontació entre ambdós bàndols durant l’època de la reconquesta. El dissabte 21 de setembre, la Entrada Mora esdevé un espectacle impressionant, on les filades mores desfilen pels carrers d’Altea amb trages sumptuosos i exòtics, al so de marxes mores que captiven a tots els assistents. El recorregut, que comença al carrer Filharmònica i acaba a la Plaça dels Esports, és un dels moments més esperats, no només per la població local, sinó per tots els visitants que s’acosten a viure de prop la festa.
El dilluns 23 de setembre és el torn dels cristians, amb la seua pròpia desfilada en l’Entrada Cristiana. Els vestits dels cristians, inspirats en armadures medievals, espases i escuts, donen un aire majestuós a l’esdeveniment. Aquestes desfilades no només són un espectacle visual, sinó també musical, ja que les bandes de música que acompanyen cada filà són part fonamental de l’ambient festiu.
Embaixades i Batalles Simbòliques
Un altre moment clau de les festes són les Ambaixades i les Batalles Simbòliques, que tenen lloc tant el dissabte 21 com el dilluns 23 de setembre. Durant aquests actes, els moros i cristians protagonitzen una recreació històrica on es representen les negociacions i les lluites per la possessió del castell. La Ambaixada Mora i Rendició Cristiana se celebra a la plaça de l’Església el dissabte, mentre que el dilluns té lloc la Ambaixada Cristiana i Rendició Mora, culminant amb la victòria dels cristians. Aquests actes estan acompanyats de focs artificials i dispars de trabucs, afegint encara més espectacularitat a l’esdeveniment.
Actes Religiosos
L’essència religiosa de les festes es fa evident en la Missa Solemne en honor al Santíssim Crist del Sagrari, que tindrà lloc el diumenge 22 de setembre al Temple Parroquial de la Mare de Déu del Consol. Després de la missa, la Muixeranga de la Marina Baixa oferirà el seu impressionant espectacle de torres humanes a la plaça de l’Església, un dels actes més emocionants de la festa. A la vesprada, tindrà lloc la Solemne Processó, que recorrerà els carrers de costum amb la imatge del Crist del Sagrari i Sant Blai, acompanyada per autoritats, festers i bandes de música.
El Tancament: Focs Artificials i Actuacions
Les festes conclouen amb un impressionant Castell de Focs Artificials el diumenge 22 de setembre a la mitjanit, a càrrec de la Pirotècnia Martí. Aquest espectacle pirotècnic és seguit per una actuació de la reconeguda Orquestra La Fiesta, que posarà punt final a una jornada plena d’emoció i devoció. Durant els últims dies de les festes, es celebraran actes com la Missa de Difunts i la tradicional Tornada de les Banderes, on cada filà dipositarà les seues banderes en la seu de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai, marcant el final oficial de les festivitats.
Activitats Complementàries
A banda dels actes centrals, les festes ofereixen una gran varietat d’activitats per a tots els públics. Per exemple, el dissabte 28 de setembre tindrà lloc el Festival Musical FESPORRAT, i el diumenge 29 de setembre se celebrarà el IV Encontre de Boixets i una Partida de Pilota Valenciana entre equips de reconeguts jugadors de la comarca. A més, hi ha actuacions teatrals per a tota la família, com el musical infantil La Bruja Eloise, el qual promet ser un dels moments més divertits per als més menuts.
Per què Festes de Moros i Cristians en Altea?
1979-2024
Ha anat refermant-se i prenent la forma, poc a poc, però conformant una xarxa d’actes, que encara que comuns a altres poblacions que també les celebren; altres amb personalitat pròpia. Actes que han eixit dels Festers, i que donen signe d’identitat. Però, clar; per fer festes de Moros i Cristians teníem que tindre una base històrica que avalara aquesta celebració, i d’açò anem a parlar. Dates i fets que recolzen i donen sentit a la nostra Festa, que encara que tard, comparada amb altres del nostre voltant; demostren que hagueren pogut tenir la mateixa antiguitat, o més, més que res perquè la Historia ho recolza; no sabem la raó de perquè no es va consolidar fa més de cent anys la Festa, com en La Vila Joiosa o Callosa d’En Sarrià; quan justament, el que justifica la celebració ens agermana i ens dona igualtat de condicions per celebrar-les; però bé, no entrem en això, sinó en veure què fets històrics avalen la celebració de Moros i Cristians en Altea.
Un dels primers requisits, celebrar les festes en honor del patró de la població, en aquest cas, Sant Blai; ho complim.
Ja en 1011, crear el Waliat de Dènia per Abuchaix Mocheid Aben Lusuf, rei de Dènia, les cròniques diuen que posseïa els castells d’Altea, Cocentaina, Pedreguer, Sagra, Barcheta, Bairen i Oliva. En 1244 Jaime I el Conqueridor pren Dènia i reconquesta Benissa i Altea. 1244 – Tractat d’Almizra, els llocs d’Altea i Polop passen a ser del Rei En Jaume, i és repoblada en 1248. Deu anys després, passa a Berenguer de Moncada i es cedeixen les Alqueries d’Altea, en un tractat de pau a Abu Abdalagh Aladrach (Al-Azraq – El blau). 1297 Jaume II entrega les places de Cocentaina, Altea, Alcoi i Calp a Roger de Lauria. 1339 es fortifica la costa. Alcoi i Altea s’ajuden mútuament en la defensa dels llocs i invasions barbaresques.
1412 El senyor d’Altea, passa a ser Don Alfonso, segon Duc de Gandia i 5 anys després el príncep Don Juan, III Duc de Gandia.
1537 – Alcoi acudeix en ajuda a Altea i la Vila Joiosa, per les invasions mahometanes. 1546, Galiots mahometans recalen en Cap Negret i el Riu Algar. 1550, el Pirata Dragut, assalta Benissa i Altea. Eixe mateix any és assaltada aquesta última per Corsaris. 9 anys després el Rei Hassan desembarca a Altea per assaltar Callosa d’En Sarrià, però no ho aconsegueix. 1562 El Turcs envaeixen Altea i Benidorm, Alcoi recolza la defensa dels llocs. Des de 1577 a 1583 les invasions morisques i pirates assolen Altea i La Vila Joiosa.
1617 el Marqués d’Ariza, Francisco de Palafox és el senyor d’Altea i se li atorga Carta Pobla. 1636 La Vila Joiosa és assetjada pels moros; acudeixen a Altea 100 homes d´Alcoi per defensar la població. 1704- Guerra de Successió. L’esquadra britànica arriba a Altea. L’alcalde Thous resistix el desembarcament, però davant la impotència, les dues parts arriben a un acord. Altea, Benidorm, Finestrat, Relleu s’uneixen en la defensa del regnat de Carles III, que atorga el títol de Vila i escut a Altea en 1705. 1707, Altea és unes de poblacions que acudeixen en auxili de la ciutat d’Alcoi, assetjada per Felip V. 1728 es funda, extramurs, el convent franciscà (actual àrea de l´església de San Francesc). 1812 l’exèrcit de Napoleó situa el seu Quartell en un edifici adjunt a aquest convent. 1830 s’ordenarà tombar el castell d’Altea, quedant únicament en peu dos de les quatre portes d’entrada a la Vila emmurallada.
El segon requisit també es compleix. Aleshores, el tercer que és referent a la estructura de la Festa com a tal. La recreació de les activitats referides a la “batalla” com a tal, la lluita i defensa de la Vila es veuen en les Dianes, Alardos, Ambaixades i Entrades. Es compleix la trilogia festera? Tal volta, en la estructura diària de: Entrades, Religiós i disparo, pot ser que no; però en el fons, sí. Nosaltres complim en els actes que donen peu a la Festa i Trilogia, tal volta barrejats en els dies, però amb tota la essència del significat i sentit.
Ha estat un resum, de la extensa història, desconeguda per a molts, d’Altea. Des de les invasions morisques i corsàries, barbaresques i flotes danglesos, francesos i holandesos, guerres i moments d’alegria. Si tota aquesta història no avala la nostra Festa, què ho pot fer? No? Doncs queda resposta la pregunta d´encapçalament, i això que encara queda molt per escriure…
Font: federaciosantblai.com
