Entrevistem a @CrisEllingsvoll, veïna d’Altea que publica el seu primer llibre

Hui entrevistem a l’Alteana Cris Ellingsvoll, autora del Llibre «La funda de aquel nórdico que perdí».

Cristina, una escriptora local de gran talent i sensibilitat, que ha publicat el seu primer llibre plè de profunditat emocional i reflexió. És un plaer tenir-la amb nosaltres per compartir la seua experiència i els secrets darrere d’aquesta primera obra literària que aprovarà als lectors.

Què t’ha inspirat a escriure aquest llibre?

Doncs la veritat és que jo escric des de de sempre i per a mi; la major part del temps sense cap intenció de compartir ni publicar el textos a cap lloc, encara que de vegades sí que acabava compartint alguna cosa a xarxes o inclús a algun blog que vaig tindre quan era més xicoteta. No obstant, el fet de publicar un llibre com aquest rondava el meu cap feia temps perquè sempre he considerat que era un dels somnis que havia de complir sí o sí a la meua vida.

Però aquesta oportunitat de publicar amb l’Editorial Talón de Aquiles, va aparèixer de sobte i sense esperar-ho, ja que una amiga em va enviar una publicació d’insta on deien que estaven rebent manuscrits i mostres literàries i jo vaig enviar un pdf amb 5 textos que tenia vells i que considerava que em representaven d’alguna forma en la meua manera d’escriure. Però jo no tenia cap esperança real de que em contestaren ni molt menys de que em digueren que sí a publicar un llibre que ni tansevol estava totalment plantejat… La meua sorpresa va arribar quan em van respondre i em van dir que volien a tota costa publicar-me i que no tinguera pressa, que disfrutara el camí de l’escriptura del llibre i que estaven segurs que els oferiria un manuscrit complet que els remoguera per dins…

Vaig tardar quasi un any en tindre el manuscrit complet perque a pesar de ser textos curts i no sempre connectats entre sí, jo volia donar-los sentit, no deixar-ho tot a l’atzar ni descuidar cap detall. Tornant a la pregunta inicial (que crec que me n’he anat massa per les rames jajajaj), crec que el que més m’ha inspirat per a escriure aquest llibre ha sigut la vida, la seua cotidianeitat i tots aquells sentiments que de vegades t’aborden i no saps per on deixar escapar… I la necessitat de trobar-me a mi mateixa en totes aquestes xicotetes històries que de vegades pareixen un trencaclosques sense acabar.

Podries contar-nos de què tracta el teu llibre en poques paraules?

Són noranta textos individuals a part del pròleg i l’epíleg que parlen de diferents temes i que aborden aspectes de mi mateixa i la meua història amb l’amor, el desamor, la familia, les despedides, la culpa, l’anyorança, i molts altres. És la necessitat de trobar-se a un mateix i d’acceptar la nostra vulnerabilitat i sensibilitat.

Com va ser el procés d’escriptura? Vas tindre algun repte particular?

Si dic la veritat, l’escriptura va ser el de menys. Per a mi l’escriptura és una forma de deixar plasmats tots els meus sentiments i donar-los una forma més tangible. Al ser textos individuals no hi havia problemes de trama ni res d’això. El que més em va costar va ser el fet de que jo volia que s’entenguera una evolució i una història global de l’obra sencera, per tant l’ordre i posició dels textos (a més d’un muntó de referències i “guiños” dins l’obra) per a mi era important i va ser un dels majors reptes fins que vaig donar amb la clau que va fer que per a mi tot tinguera sentit. Molts textos els tenia ja escrits des d’abans de saber que publicaria el llibre, però em servien i encaixaven per a donar-li forma a l’obra i parlar de moments vitals en els que jo ja no el trobe però que creia que eren clau en l’història global i donaven eixa capacitat de mirar des de diferents punts de vista.

Compaginava l’escriptura i estructuració amb el treball, altres projectes personals, i l’entrega del meu TFG, i no va ser fàcil, però va ser molt gratificant.

Altea és un lloc meravellós i ple d’història. Va influir de alguna manera en la teua obra?

Jo sóc de les que creu que Altea no pot no influir-te quan formes part d’ella i ella indubtablement formarà part de tu també sempre… Voreu al principi del llibre si el llegiu que hi ha un paràgraf on conte els pobles i ciutats en els que he escrit tot el llibre, i són prou perque durant els últims anys no he deixat de mudar-me i visitar altres llocs que s’han quedat en mi (en això es basa també un poc la estructura del llibre que voreu a l’índex). Però Altea és el lloc on torne sempre encara que me’n vaja, i d’això hi ha moltes referències al llibre i és un poc el motor de tota la meua història.

Quin missatge esperes transmetre als lectors a través del teu llibre?

Espere que cadascú faja del llibre la seua llar particular. Pense que cada persona que el llija l’interpretarà i li arribarà d’una manera diferent, i és també on jo considere que està la màgia. Una persona de 50 anys possiblement no es veja reflexada en els sentiments i vivències d’una persona de 24 (o inclús de 18 que hi ha textos que vaig escriure aleshores), però crec que hi ha coses que traspassen la història i t’emocionen una vegada les sents i les fas teues. Així que diria que el missatge el posarà cada lector, però jo lo únic que espere és que els faja gaudir i els emocione i remoga alguna cosa per dins. Amb això jo estaré satisfeta i la meua missió estarà complida. El que pretenc és que siguem conscients de la nostra sensibilitat i no tinguem por a mostrar-nos vulnerables.

Tens algun personatge o capítol favorit en el llibre? Per què?

Uff… Açò és com preguntar-li a una mare quin és el seu fill favorit jajajaj. Sincerament no podria elegir. Cada capítol i cada text és especial per alguna cosa, i comparar-los seria condemnar-los. He estat vint minuts de rellotge pensant com podria donar una resposta menys oberta, però es que no puc escollir. Cada capítol conta una història i parla d’un moment vital… Però mira, et diré algo concret: el text 24 per a mi és molt especial. Perque no està… És el text fugat: del text 23 passa al 25, i no és un error d’impressió ni numeració. Sols qui llig el llibre complet, entén per què…

Quins consells donaries a altres escriptores i escriptors que estiguen començant el seu propi viatge literari?

Que confíen. Que si de veritat creuen que tenen alguna cosa que contar al món i volen i els fa ilusió i posen l’esforç i l’energia en aquest somni, podràn arribar on vulguen. I que no es centren en escriure el que altres volen llegir; que escriguen des d’ells mateixos, el que a ells els moga i els faja sentir bé. Abans o després arribarà la persona indicada que vorà el que pretens contar i que la teua perspectiva és vàlida. Tots tenim una veritat i alguna cosa que contar, i menys mal que cadascuna és diferent.

Quin impacte creus que tindrà el teu llibre en la comunitat d’Altea i més enllà?

Jo sols espere que la gent senta que parle des dela meua vulnerabilitat, des de la sensibilitat que tant de temps m’ha fet inclús fàstic sentir… He deixat de rebutjar-la i la he transformat en algo que considere que és bonic i necessari. Crec que el major impacte que pot tenir a Altea i voltants és la visió d’una història sàfica i veraç contada des de la naturalitat i la normalització.

Per a mi el major impacte que busque és que la gent entenga que cada sentiment, en el moment que arriba, és necessari i s’ha de viure amb l’intensitat que tinga.

Tens algun projecte futur del qual ens pugues avançar alguna cosa?

Si parlem de lo literari, el que puc contar-te és que abans inclús d’acabar el manuscrit d’aquest llibre, em va entrar el “gusanillo” d’esciure una novela. Crec que el plantejament és totalment diferent i que és un nou repte que vull assumir i amb lo que ja m’he posat a construir molt poc a poc. Crec que serà el següent pas. Però encara és molt prompte…

En lo personal, convide a totes i a tots a llegir el llibre de Cristina. Jo ja l’estic esperant com a auto-regal per al pròxim 23 d’Abril, dia del llibre. 

Parle com a Jeroni, company de classe que va poder tindre el privilegi de llegir el blog que Cris comenta que tenia cuán anàvem al institut.

Molts encerts Cristina, enhorabona pèl projecte.

Redactor en Comboi.es