![[Video] Rescatat un home de 48 anys al Penyal d’Ifac després de passar-hi la nit atrapat](https://altea.comboi.es/wp-content/uploads/sites/2/2025/06/IMG-20250619-WA0016-75x75.jpg "[Video] Rescatat un home de 48 anys al Penyal d’Ifac després de passar-hi la nit atrapat")
En la complexa xarxa de regulacions i controls que regeixen la producció agrícola a Europa, m’enfronte a un desafiament monumental. No és només una qüestió de produir aliments d’alta qualitat, sinó de navegar per un laberinto burocràtic que consumix temps i recursos. La recent discussió sobre la importació de productes agrícoles del Mercosur només afegeix combustible a aquesta ja ardenta polèmica.
recorda que pots enviar el teu article d’opinió al email [email protected] o per WhatsApp
Des del meu punt de vista com a agricultor, cada pas del procés, des de la collita fins a la venda, està marcat per una muntanya de registres i regulacions. No és només una qüestió de complir amb estàndards de qualitat i seguretat alimentària, sinó de mantindre registres detallats de cada tractament, cada quilode pesticides aplicat, cada plaga trobada. La càrrega administrativa resultant és abeuradora, i els recursos humans i financers necessaris per estar al dia són significatius.
És especialment frustrant haver de mantenir registres separats per a cada parcel·la agrícola. Això augmenta enormement la càrrega administrativa i desvia recursos i atenció de les activitats agrícoles principals. A més, és preocupant veure com els productes importats de països amb estàndards menys estrictes poden competir en el mercat europeu sense complir amb les mateixes regulacions. Això no només posa en desavantatge als agricultors locals que seguim totes les normatives, sinó que també planteja preocupacions sobre la seguretat alimentària i la sostenibilitat ambiental.
La taronja valenciana, cultivada amb esforç i cura seguint totes les normatives europees, competeix en el mercat amb la taronja sudafricana, que pot ser produïda a un cost considerablement més baix, a costa del medi ambient i, en molts casos, d’estàndards laborals ètics.
L’aprovació de l’acord Mercosur només agreuja aquesta situació. Si es permet que més productes agrícoles de baix cost entren al mercat europeu sense complir amb els mateixos estàndards rigorosos, quin missatge enviem als nostres agricultors locals? Com podem esperar que competeixin en igualtat de condicions quan estan lligats per una maranya de regulacions mentre que els competidors estrangers poden operar amb més llibertat?
L’agricultura europea s’enfronta a una encrucijada. Si volem protegir els nostres agricultors locals, garantir la seguretat alimentària i mantenir estàndards ambientals i laborals elevats, hem de reconsiderar seriosament l’enfocament actual cap a la regulació i el comerç agrícola. La solució no és reduir les regulacions, sinó fer-les més eficients i equitatives, de manera que promoguen la sostenibilitat i la justícia tant per als agricultors com per als consumidors. En última instància, el futur de la nostra agricultura i la nostra seguretat alimentària depèn de la capacitat de trobar un equilibri entre la necessitat de regulació i la justícia en el comerç internacional.
Anònim.
