El divendres de l’any passat, Altea va vibrar amb la celebració de l’Arbret de Sant Joan, una de les festivitats més esperades i emblemàtiques del calendari estival. Aquesta festa, coneguda per la seua barreja de tradició, diversió i, sobretot, aigua i vi, va reunir a centenars de participants que van gaudir d’una jornada inoblidable.
Pots veure els nostres videos i fotos en https://photos.app.goo.gl/VwnvxRaNNXwiew876 És col·laboratiu, pots afegir-ne les teues fotos.
L’ambient festiu es va fer notar des de bon matí, on veïnes i veïns foren a talar l’Arbret i durant tota la jornada. No obstant això, la tensió també va estar present durant la plantà de l’abret. Enguany, la soca de l’arbre era més gran de l’habitual, la qual cosa va suposar un repte afegit a l’hora d’alçar-lo. Tot i les dificultats, les veïnes i participants es van coordinar per assegurar que l’arbre quedés plantat de manera segura, no sense abans provocar alguns moments de nervis i expectació entre els presents.
La celebració va recórrer els carrers del poble, passant pel Fornet i el casc antic, omplint tots els racons d’Altea amb l’alegria i l’entusiasme dels participants. Durant el trajecte, l’abret es va transportar a muscle pels carrers d’Altea, mentre el veïnat els refrescaven amb aigua desde els balcons, afegint una nota d’alegria i frescor a la calorosa jornada.
Vam poder escoltar els tradicionals càntics de: «Visca l’Arbret – Visca», «Visca Sant Joan – Visca». «Visca el pà, visca el vi, visca la mare que mos ha parit». Malgrat això, tambè vam poder escoltar els no tradicionals i LGTBfòbics càntics de «Maricó, el qui no bote, maricó qui no bote» en un Fornet i casc antic plè de banderes lgtbi per la propera celebració de l’orgull en Altea el 22 de juny, en la plaça de l’església, vent visible el tan necesari acte. Per a futures edicions, desde el diari Altea Comboi preguem canviar el càntic pèl graciós «Borinot, el qui no bote» o qualsevol altra variant amable i respectuosa com «Callosí, el qui no bote», que tambè es va poder escoltar pèls carrers d’Altea.
En la festa de l’arbret d’Altea conflueixen elements culturals dels diferents pobles que han ocupat aquestes terres durant segles. De totes les festes populars que se celebren a Altea, és la que posseeix major reminiscències de cultes antics. És la festa que celebra el solstici d’estiu i venera a la vegetació com a agraïment a la mare terra per les collites.
Com a tradició imbricada en la societat alteana i en el lloc on es desenvolupa, el seu valor etnològic i els aspectes rituals, cerimonials, lúdics, sagrats o religiosos, històrics i tradicionals, que en ella concorren avalen la seua catalogació com a Lloc Històric d’interès local.
Una vegada l’arbret va estar fermament plantat, va començar un dels moments més esperats de la jornada: la pujada pel xop. Diverses persones es van animar a enfilar-se pel tronc per penjar-hi camisetes, un acte que va arrencar els aplaudiments dels espectadors. Aquest ritual, ple de simbolisme, representa la força i l’habilitat dels participants, així com la seua devoció per mantenir viva aquesta tradició centenària.
A més, la jornada va estar marcada per la germanor i la participació activa de totes les veïnes i veïns, que van contribuir a fer d’aquesta edició de l’Abret de Sant Joan una celebració única i inoblidable.
