Article opinió: SOBRE EL TURISME A ALTEA. Per Rafa Llorca.

Pot ser s’entenga millor si començe pels moviments poblacionals. Desprès dels anys seixanta, existeix una Inmigració de gent procedent d’Europa, sobretot, jubilats, que venen a Altea per motius de clima (sol, temperatures agradables, poca pluja, etc…), serveis mínims (alguns millor que en els seus països d’oritge, com els sanitaris), diferencia favorable a ells dels preus de les cases, i de la resta de productes de consum, doncs les seues rendes son superiors a les rendes d’ací ( majors ingressos per jubilació). I per la proximitat al mar, platges que poden gaudir en els mesos d’estiu, Gastronomia (varietat d’oferta de Restauració), Cultura (concerts, festes locals, teatre, etc…) i Comerç (productes locals i de fòra d’ací).

Aquestes característiques del poble son les que es defineixen com a Producte Turístic i el seu consum pels jubilats extranjers, anava associat a la construcció de residencies en Urbanitzacions fora del poble (Serra Bèrnia, principalment, però també d’altres cap a l’Alfàs del Pi, com Bello Horizonte.

Això, en tots els estudis universitaris sobre Turisme (busqueu “Turismo y urbanización en el litoral alicantino”. Fernando Vera Rebollo. Estudi important), es definia com Turisme Residencial. Diferenciat del model turístic de Sol i Platja, de Benidorm, Calp, etc…basat en Hotels i Apartaments turístics, com a base residencial dels turistes.

Els anàlisi sobre el turisme del segle XX definien a Altea dins del Turisme Residencial. Es parlava, pels polítics, com a una necessitat, per a equilibrar el producte que teníem, de oferir també residencies temporals, com Hotels i Apartaments turístics. Des de Planelles, ja es va intentar que invertiren en Altea cadenes o iniciatives particulars, de suport hostaler i no es va aconseguir, fins que uns quants empresaris d’Altea, en una època no llunyana van invertir en l’Hotel Cap Negret, que bàsicament vivia del viatges de la Tercera Edat (jubilats espanyols). Al mateix temps es llogaven algunes cases durant l’estiu, en zones com l’Olla i Cap Negret, o la zona del Port, i Nova Altea. Sempre en pisos que donaven a la mar, primera Línia.

També, va haver una Immigració interior d’altres zones d’Espanya( Andalusia, Castella,etc…), que venien a treballar en les Obres de les urbanitzacions que estaven construint-se, i es quedaven a viure ací i s’integraven en el poble; molts aprenien el valencià i, per suposat, també els seus fills, que formen part dels alteans actuals.

També, va haver una immigració dels països sudamericans (argentins, sobretot, cubans, bolivians, equatorians, etc…), buscant millorar econòmicament, al treballar en la zona.

Els immigrants per treball, es van instal·lar en Hostals i lloguers en cases particulars, fins que van poder fer-se propietaris de cases situades dins del casc urbà, o llogades. EL Plà general vigent va possibilitar les urbanitzacions per mig de Plans Parcials com el de Garganes-Basseta, on la principal empresa de construcció era los Hermanos Gonzalez, que feia cases de preu assequible i construcció d’una qualitat prou raonable.

Aquest model Turístic, basat en el Turisme Residencial, acompanyat del Plà General vigent és el que s’ha definit com a Model Extensiu (similar al de Xavia, Dènia, Benitachel, …i Pobles de l’interior- Lliber,…) a diferencia del Model Vertical (creixement urbanístic en altura, com a Benidorm). Aquest model Extensiu, on s’inclueix Altea, és el que ha provocat un major consum de territori i de despeses de manteniment – portar la llum i l’aigua, infraestructures, problemes d’urbanitzacions on el promotor se´n ha anat i ha deixat deficiències d’infraestructures de les quals es té que fer càrrec l’Ajuntament, etc…- . I és la causa de les primeres pujades de preu del sòl i dels pisos.

Com ha evolucionat aquest Model en Altea fins la situació actual?

Hi ha hagut un increment del turisme de viatgers temporals, que ha donat pas a la creació de més Hotels i Apartaments Vacacionals. Hotels grans (Villa Gadea, Altea Hills, …), Mitjans (Sant Miquel, Hotel Altaya, El Fornet,…) i Hotels xicotets ( que s’instal·len en el carrer del Mar, rehabilitant cases velles).
Al ser el poble més bonic de la comarca, rep visitants de dia i excursions dels pobles veïns (Benidorm, La Nucia, Polop,…), inclòs venen fins des d’Alacant. Afegint saturació de gent en determinades parts del poble (Casc antic i Passeig, fins el Port.)
N’hi ha una gran quantat d’extranjers que estàn comprant vivendes en Altea, per totes bandes (Belgues, Holandesos, …). Alguns, per a viure ells o com a inversió per a dedicar els pisos a Apartaments vacacionals.
Arribada de més immigració (dels països de l’est, nord d’Àfrica, …) per motius de treball que viuen i compren cases, o lloguen, en el casc urbà.

Tot això ha donat pas a unes tensions de tipus immobiliari que es manifesta en els
següents fets:

Escassesa d’oferta de lloguers, sobretot per a lloguer de tot l’any, permanent, doncs hi ha molts pisos dedicats a l’oferta vacacional, temporal. Degut a la impossibilitat de poder pujar els preus de lloguer; en alguns casos maltractament del piso pels inquilins, por als okupes (minoritari, però real en el cas de molts estrangers). Però, sobretot, perquè en una setmana que llogues el pis de forma vacacional, supera el preu de tot el mes, del permanent. I en estiu, els preus se disparen i es treu molt benefici (encara que els propietaris d’aquests pisos no calculen bé els beneficis, doncs les plataformes com booking, cobren molta comissió , del 23 al 26% i Hisenda cobra el 26%, més despeses de neteja freqüents, més els impostos de tot tipus, tassa de fem, internet, quotes per accedir a cadenes TV estrangeres, i pàrquing, en alguns casos). I que la competència s’ha incrementat i no és segur que llogues l’apartament durant tot l’any. El temps d’estància s’acurta, i és més feina llogar només per 2 dies.
Els pisos vacacionals, estaven localitzats en el casc antic, però s‘han extés a tot el terme municipal, sobretot a l’Olla i Cap negret. L’origen dels quals era que heretaven cases i en la que no vivien, la llogaven. Però, ara hi ha veïns que compren totes les cases que eixen a la venda per a dedicar-les al tema vacacional.
Per tant, increment del preu de lloguer permanent, en cas de trobar-lo.
Increment dels preus del sòl i de les vivendes, tant en el casc urbà, com en la costa.
Molts d’extrangers jubilats que vivien a les urbanitzacions, o nous que han vingut, ja no els agraden aquestes, per la llunyania al pobles i els serveis (sanitaris, els que més), i han comprat pisos en el casc urbà o zones de costa (Olla i Cap Negret, Port, …), el que ha encarit els preus de vivenda, també.

I També, ha donat pas , tota aquesta fenomenologia, a exigir de l’Ajuntament:

Majors despeses en Manteniment: Empresa Pública organitzada de forma eficient, Arreplegada del fem, Neteja dels carrers i Urbanitzacions.
Serveis burocràtics de l’Ajuntament que funcionen de forma eficaç i eficient: cens i padró, necessitats del veïnat, protestes raonades a satisfer, …
Més feina de les distintes Regidories, que tenen clar els grans objectius, però que al demanar aquests molta atenció, es perden de vista els petits problemes dels veïns, als que no contesten o no les solucionen els problemes de forma ràpida.
Al mateix temps, han d’atendre a les inversions previstes per a fer créixer i millorar el poble.

Pèrdua d’identitat i del paisatge
Un informe del Consell Valencià de Cultura avisa dels mals que ha causat aquest model de Turisme Residencial, a banda de l’empobriment econòmic, i la pujada de preus del sòl i la vivenda, per a la població local, ha fixat una població estrangera que no s’integra i que defensa interessos diferents als de la població local (rusos, mafia, etc…) gastant recursos com l’aigua, amb les piscines. Per altra banda, han fotut el paisatge (edificis que s’anomenaven “Monstruos”, per construir en altura, en plena Serra, el que ha fet, que fugiren els dels xalets del costat, que eren de luxe i tenien més capacitat adquisitiva i que ha massificat el territori.

També, han acabat amb la Toponimia de la zona, passant a denominar, per exemple, Altea Hills ,al que era La Mallada. O ara, denominen Plà Urbanístic de Belles Arts, al que és el Pla Castell. Aixó suposa una pèrdua d’identitat col·lectiva de la població amb el paisatge i la tradició.

La Promoció turística
Hi ha un increment d’articles de premsa que parlen d’Altea com el Santorini espanyol, i demés xorrades (los 10 pueblos más bonitos, etc…) que ens fan mal, perquè saturen la demanda. S’afegeixen documentals i programes de la TV valenciana.
En tot cas, una de les mides pot ser intentar influir en el tipus de turisme que ve a Altea, buscant perfils de turistes de més capacitat adquisitiva i més propers culturalment, com els catalans, assistint a Fires de Turisme a Catalunya. També, a la Fira immobiliària del País Vasc, doncs és preferible un propietari vasc a un de belga o rus, més respectuosos amb l’identitat local. O turistes amb inquietuds culturals, amb els quals sí que hi hauria d’apropar-se. Per exemple, el col.lectiu LGTB. (Existeixen promocions en plataformes com a Booking, per a aquest col.lectiu, de capacitat adquisitiva i major nivell cultural, en general) .Estem en un moment que podem influir en el tipus de demandant que voldríem i que més ens interessa. En aquest sentit, per a mi no té massa tretllat anar a Fitur, ja que el turisme de Madrid, ja està consolidat i és fer costat i publicitar un Model de turisme en la Costa Blanca, amb el que no estem d’acord.

Mides a prendre:

Està clar, per a mi, que no podem créixer més, econòmicament. No sabria com fer-lo, però un dels principals instruments per a tractar d’ordenar i solucionar molts problemes dels que s’han dit ací és la Planificació Urbana. Hi ha un Pla general per a aprovar que no sé si ha tingut en compte tota aquesta problemàtica, sobretot la de les tensions immobiliàries. Imagine que sí.
Per a mi, està clar també, que l’increment del preu del sòl i les vivendes no és exclusivament de l’aparició dels pisos turístics , sinó del model turístic residencial que hem tingut aquests anys i que no para de créixer. Continuen venint jubilats d’Europa i Amèrica, buscant pisos per a comprar i hi viure.
Desconec si està fent-se el que dic a continuació. Una de les mides principals que tindria que prendre aquest municipi és impulsar la Mancomunitat del Ajuntaments de tota la Comarca per a donar solucions i abaratir el preu de molts serveis que estan donant cada ajuntament individualment: Reciclatje de Residus, Infraestructures d’Esports i Culturals, Ensenyament, Sanitat, etc…
El que ja s’està fent: obrir nous espais públics que distribueixen la gent, en altres indrets del poble, baixant la saturació de determinades zones: Reforma Avinguda Comunitat Valenciana, etc… Encara que hi ha que tindre en compte que hi ha molta gent visitant a la que li agrada l’aglomeració de gent i la massificació.
El projecte que hi havia per a fer una zona d’oci per l’Estació de trenet, pot ser es podia recuperar i estudiar els pros i les contres. El tema de l’aparcament en aquest context també tindria resposta: Reservar places d’aparcament per a la població local, amb senyalització de franjes d’altre color

Rafa Llorca Signes (Rifi). 23/11/2023