L’Ajuntament d’Altea, a través de l’Oficina de Projectes Europeus, EuroAltea, ha participat durant el mes de febrer en dos trobades clau del projecte URBACT, celebrats a París i posteriorment en Pireo, Grècia, reforçant el seu paper en la xarxa europea i consolidant una línia de treball que col•loca a la joventut en el centre de la transformació urbana.
A principis de febrer, a París, el Secretariat URBACT va reunir les diferents xarxes europees per a reflexionar sobre la fase final dels projectes i l’ús del storytelling aplicat als plans d’inversió. En eixe marc, Altea va presentar el seu procés de treball entorn de la línia del tren com a element de tensió urbana, però sobretot va posar l’accent en com eixe repte s’està abordant des de l’escolta activa i la implicació directa de la població més jove.
El relat compartit partia d’una realitat coneguda: una ciutat dividida físicament entre l’Altea de Dalt i l’Altea de Baix, avançava cap a la decisió de no normalitzar eixa fractura i desembocava en una transformació en marxa basada en processos participatius reals. Entre ells, el passeig crític realitzat al setembre i, especialment, la incorporació de dinàmiques de ludificació en els instituts com a ferramenta per a pensar la ciutat des de noves mirades.
Eixa línia de treball va tindre continuïtat els dies 23 i 24 de febrer en Pireo, Grècia, on es van reunir les set ciutats sòcies de la xarxa Daring Cities per a avançar en les seues accions pilot. La delegació d’Altea va estar encapçalada pel regidor de Projectes Europeus, Germán Manjón, acompanyat per Paloma Verdú, responsable tècnica de EuroAltea.
En la sessió dedicada al “Urbanisme pràctic i proves d’accions amb jóvens i xiquets”, Altea va presentar la seua acció pilot desenrotllada amb l’IES Bellaguarda i l’IES Altaia: un exercici de rol-play que transforma la planificació urbana en una experiència immersiva. Lluny de limitar-se a opinar sobre el seu entorn, l’alumnat assumix distints perfiles -persona amb mobilitat reduïda, comerciant, estudiant, turista o usuària de transport públic- i pren decisions concretes sobre solucions com a passarel•les per als vianants, nous accessos a estacions, itineraris ciclistes o reconfiguració d’espais públics.
Cada decisió té conseqüències sobre el conjunt del sistema urbà, permetent visualitzar conflictes, prioritats i efectes creuats. La ciutat es convertix així en un tauler dinàmic on la joventut experimenta, debat, negocia i comprén la complexitat real d’intervindre en un espai sensible com l’entorn ferroviari.
Esta acció no es planteja com una activitat puntual, sinó com un laboratori urbà on s’assagen escenaris i es generen aprenentatges col•lectius. El joc actua com a ferramenta pedagògica i metodològica: facilita l’empatia, incorpora perspectives diverses i convertix un problema estructural, la “cicatriu” ferroviària, en una oportunitat per a construir propostes compartides.
“Altea s’ha convertit en un laboratori urbà on la joventut no sols opina, sinó que experimenta què significa viure en una ciutat partida per una via de tren i com podem tornar a cosir-la. Estem treballant amb ells no com a públic receptor, sinó com a agents actius capaços de comprendre la complexitat urbana i aportar solucions”, ha assenyalat el regidor Germán Manjón.
Durant la trobada de Pireo també es va treballar sobre participació ciutadana, construcció d’ecosistemes de dades i connexió entre les accions pilot i els futurs plans d’inversió municipals. En eixe context, l’experiència alteana va ser presentada com un exemple de com integrar metodologies participatives amb anàlisi tècnica i planificació estratègica.
La participació en les trobades de París i Pireo consolida el paper de EuroAltea com a pont entre la dimensió local i el debat europeu sobre el futur de les ciutats. En el cas d’Altea, eixe futur s’està construint amb una premissa clara: la joventut no és només destinatària de les polítiques urbanes, sinó part activa en la seua definició.
“Formar part d’esta xarxa ens permet contrastar el nostre treball amb altres ciutats que afronten reptes similars. Però, sobretot, ens confirma que implicar la joventut des del joc, des de l’experiència directa i des de la responsabilitat compartida no és una activitat complementària, sinó una forma distinta i més sòlida de planificar la ciutat”, ha conclòs Manjón.
