Hui es compleixen 125 anys de l’inici del desmantellament de l’antiga església, un pas necessari per a l’arribada de les icòniques cúpules blaves.
Un dilluns 29 d’abril de 1901 començaven oficialment els treballs d’enderrocament de la vella parròquia d’Altea. El temple, que havia servit a la comunitat des de principis del segle XVII, presentava clars signes de degradació estructural, el que va obligar les autoritats eclesiàstiques i locals a prendre la dràstica decisió de tombar-lo per a construir-ne un de nou des de zero.
L’antic temple amenaçava ruïna, motiu pel qual en 1893 es va tancar al culte. Davant esta situació, es va plantejar la construcció d’una nova capella que poguera donar servei a la comunitat. Així, en 1854 es va inaugurar la Capella del Santíssim Crist d’Altea, concebuda en aquell moment com un cos exempt i situada al sud-oest de l’antiga església. Este nou espai religiós, que encara hui es conserva, presenta un exterior sobri basat en fàbriques de maçoneria i amb una única porta original adovellada de carreus, en contrast amb un interior clàssic, de proporcions equilibrades i una execució elegant.
La seua composició respon a una geometria academicista amb doble simetria, articulada al voltant d’un gran creuer central i quatre capelles als angles, i coberta per una cúpula revestida amb teula corba vidriada en blau i blanc. Esta capella tindria un paper clau en el futur projecte de l’actual Església de Nostra Senyora del Consol, ja que les seues dimensions i proporcions es van prendre com a referència per al nou temple. De fet, passaria a integrar-se en el nou creuer i en la geometria de l’edificació, i el seu interior —amb pilastres, capitells corintis compostos, arquitraus i fris— serviria també com a model formal per a la construcció definitiva.
Aquell matí de primavera de principis de segle, el silenci de la plaça de l’Església es va trencar amb els primers treballs de demolició. L’objectiu era clar: aprofitar el solar privilegiat al capdamunt del turó per a erigir un temple amb més capacitat i una estètica més imponent, seguint els plànols que donarien lloc a l’actual Església de Nostra Senyora del Consol.
El llegat del rector Cremades
L’efemèride de hui recorda especialment la figura del rector Juan Bautista Cremades, qui aquell 29 d’abril va veure com començava a materialitzar-se el seu projecte de renovació urbana i espiritual. No va ser un procés ràpid; des d’aquells primers enderrocs en 1901 fins a la culminació de les noves obres en 1910, Altea va viure una dècada de transformació constant.
I El Naixement de D. Juan Bautista Cremades Peiró
Amb el pas del temps, aquell buit que va deixar l’antiga església el 29 d’abril de 1901 ha estat omplit per les que hui són considerades les “Cúpules del Mediterrani”, convertint el Poble Antic en un dels punts més fotografiats del món.
El projecte del nou temple es va basar en una sèrie de croquis elaborats per l’arquitecte D. Jaime Cardona, que van servir com a guia inicial per a definir la seua estructura i estil. La direcció de l’execució de les obres va recaure en el mestre d’obres D. Julio Vela Gadea, responsable de materialitzar sobre el terreny aquella proposta arquitectònica que acabaria donant forma a un dels símbols més reconeixibles d’Altea.
